La Valfurva s'estira cap a l'est des de la població de Bormio per sota les cingleres de la muntanya Réit (3.075 m.), ja dins del Parc Nacional de l'Stelvio. Ens situem a la petita població de San Nicolò i comencem a remuntar una antiga pista militar que s'enfila entre pastures alpines, i més endavant un bosc d'avets. Pugem fins al peu de la roca on la pista ja esdevé camí i no permet continuar amb la bicicleta. Des d'aquí contemplem les muntanyes del sector Ortles-Zebrù-Cevedale que superen els 3.900 metres. Baixem cap als alpatges de Solaz i creuem els prats inclinats fins enllaçar amb un camí molt dret que connecta amb el nucli de Fantelle. Entrem pocs quilòmetres per la base de la Val Zebrù, i tot seguit baixem cap a Sant'Antonio i ja tornem planejant al peu del riu fins al punt d'inici.

Fem una ruta espectacular en bicicleta pel Parc Nacional de l'Stelvio per camins d'alta muntanya, amb trams aeris i pujades molt dures. Comencem l'itinerari a l'aparcament del llac de Cancano, a prop de les torres Fraéle, i seguim una pista que passa per un refugi i remunta la vall de Forcola. Creuem el torrent i avancem per un camí que fa un zig-zag gairebé impossible, amb alguns passos exposats i unes vistes fabuloses. Assolim el Piano de Pedenolo, on el pendent es suavitza momentàniament abans d'encarar la pujada cap al coll del mateix nom. Ja per sobre de 2.700 m. prenem un camí pedregós enmig d'un paisatge lunar que acaba de pujar al punt més alt de la ruta, un coll molt panoràmic a tocar de la frontera amb Suïssa. Tornem per la mateixa ruta, gaudint ara en baixada de la successió de revolts ben tancats.

Al nord de la Valtellina, entre Bormio i Livingno (Itàlia), a prop de la frontera amb Suïssa, recorrem en bicicleta una petita vall al peu de l'impressionant Cima Piazzi, de 3.439 m. Sortim des del petit nucli d'Arnoga i prenem un caminet molt bonic que planeja dins d'una avetosa en direcció a la concorreguda Val Viola. Al cap de poc però creuem el riu i entrem a la Val Verva, que ens rep amb unes fortes pujades. Passem al peu d'unes bordes i entrem a la zona més oberta de la vall que remuntarem resseguint el riu. Passem a tocar d'un refugi, i seguim fins al Passo di Verva, a 2.301 m., sostre de la ruta. Baixem fort uns metres per l'altre costat fins al llac Acque Sparse i el refugi Falck, on contemplem la vall d'Eita i la cara nord del Sasso Maurigno. Tornem a pujar el coll i desfem el camí ja conegut.

Fem un complet itinerari en bicicleta que recorre bona part de la Vall d'Ayas, primer a notable alçada, i de tornada seguint el riu que la solca. Comencem a pedalar al Col de Joux i prenem una pista que creua fins a 14 túnels a tocar del cingle. Gaudim de bones vistes de la vall i enllacem amb un caminet que ressegueix el Ru Courtod, un canal d'aigua que data del segle XIV. Passem per alguns alpatges, com el de Tchavana, on hi ha una àrea recreativa. Compartim ruta amb molts excursionistes en una àrea molt concorreguda, i avancem cap al nord amb vistes cap a les muntanyes del Monte Rosa. Gairebé a la capçalera baixem fort cap al poble de Saint Jacques, i per bones pistes anem enllacan els diferents pobles: Frachey, Champoluc, Périasc, Extrapieraz i Brusson, on comença l'última pujada per asfalt fins al coll de sortida.

Per damunt de la vall de Valtournenche, subsidiària de la vall d'Aosta, hi trobem una llarga carena ampla, oberta i panoràmica. Sortim pedalant de la petita estació de Chantorné, ja a considerable alçada, i anem pujant suaument per bones pistes tot contemplant la vall i les muntanyes del voltant. Al petit nucli de Gilliarey admirem la imatge del Cerví al peu d'una petita ermita, i seguim avançant sota muntanyes escarpades fins al llac de Cignana. En una punta hi ha el refugi de Barmasse, i a l'altra una ermita al peu de cingles que s'enfilen per damunt dels 3.000 m. Pugem més fins que s'acaba la pista als alpatges de Cignana, i a peu fins a la Finestra de Cignana, un coll molt panoràmic. Reculem pel mateix itinerari fins als alpatges de Tellinod, i després seguim uns quants quilòmetres per la pista, que sempre per damunt de 2.000 m. passa per les cabanes de Château i enllaça amb els divertits corriols del bike park.

Al cap d'amunt de la vall de Valtelline, per sobre del poble de Bionaz (Vall d'Aosta), trobem un llac llarg i estret entaforat entre altres muntanyes. Iniciem la ruta a la presa del llac, on hi ha un gran aparcament, i pugem fort uns metres per buscar una pista que sobrevola l'estany i passa al voltant d'uns alpatges. S'acaba la pista i continua un corriol divertit, tot i que en algun pas cal posar el peu a terra. Baixem fins a la cua del llac i arribem al còmode refugi Prarayer, on fem una bona pausa. Pugem una mica més amunt, fins on s'acaba la pista el peu del torrent que baixa de les glaceres de la Dent d'Hérens. Tornem enrere fins al refugi, i ara fem la tornada per la pista que passa per la riba de l'estany, i que permet contemplar-ne la magnitud, el curiós color verd maragda i les altes muntanyes que l'encerclen.

A l'oest de Courmayeur la Val Veny s'allargassa als peus del Mont Blanc i les glaceres que se'n desprenen. Sortim pedalant encara per asfalt des de l'últim aparcament i pugem fort cap a Prat de Lognan, l'últim nucli, i més endavant ja per pista de terra passem a sota de la gran glacera inerta del Miage. Entrem en una zona molt planera i vorgem els estètics llacs de Combal abans de seguir una llarguíssima recta pel fons de la vall fins als peus del refugi Elisabetta. Aquí cal pujar fort fins als antics barracons militars de Lex Blanche, a sota del refugi. De nou trobem una gran zona planera d'aiguamolls abans d'emprendre l'última pujada forta per un caminet, amb trams on cal empènyer, fins al coll de la Seigne, capçalera de la vall a 2.510 metres. Gaudim de grans vistes del Mont Blanc i les muntanyes circumdants abans de tornar pel mateix camí.

Per damunt de la població de La Thuile, a la vall d'Aosta, hi trobem una petita vall secundària que remunta fins un dels millors miradors de la cara sud del Mont Blanc. Sortim des del petit nucli d'Orgères on s'acaba la pista asfaltada, i ens endinsem en la part més estreta de la vall de Chavannes, envoltada de cims i parets verticals que contrasten amb la placidesa de les pastures del fons. Passem unes petites granges alpines i anem seguint l'antiga pista militar que ens porta al coll de Chavannes, excel·lent mirador a 2.598 metres. Un caminet marxa cap a l'est per sota la carena i permet arribar amb poques dificultats fins un petit cim molt panoràmic, ja que tenim el Mont Blanc just davant, a l'altre cantó de la fonda Val Veny. Un espectacle formidable de roques escarpades i glaceres abans de baixar còmodament pels prats d'alçada i enllaçar de nou amb la pista.

Des de la petita estació d'esquí de La Rosière comencem a pujar fort per pistes fermes fins a trobar la carena al Roc Noire, i tot seguit continuem pujant més suaument fins al coll de la Traversette, on hi ha les restes d'un antic fort militar, la Redoute Ruinée. Extraordinàries vistes cap al Mont Blanc des d'aquest bonic mirador. Tot seguit una baixada forta pel vessant nord, i després un tram amb camí indefinit per praderies obertes que ens porten a entrar a Itàlia, i tot seguit baixar fins al coll del Petit Sant Bernat, fronterer entre els dos països. Prenem una pista que baixa en paral·lel a la carretera i passa per uns alpatges abans de retrobar la carretera ja ben a prop del punt d'inici.

Iniciem la ruta a la Font de la O, als afores del petit poble d'Aramunt, i planegem per la riba del pantà de Sant Antoni. Aviat comencem la dura pujada fins al Roc Neret, on observem el poble abandonat de Montesquiu i el vessant nord de la muntanya que anirem voltejant. Comencem a baixar per una bona pista cap als peus del castell d'Orcau. Creuem el petit poble i seguim baixant, amb un tram d'asfalt, fins a trobar el curiós estany càrstic de Basturs. Planegem cap a Sant Romà d'Abella, on recarreguem d'aigua, i tornem a pujar fins a tocar del pintoresc poble d'Abella de la Conca, sota els cingles. Tombem cap a ponent i iniciem una llarga pujada per terreny solitari fins a les Collades, on comença la baixada pel camí difícil fins a Vilanoveta, on ja trobem la pista que ens anirà portant, amb pujades i baixades, fins al despoblat d'Aramunt vell, ja ben a prop del nostre destí.